Tu éres el foc, jo el gel.
Tu éres dolç, jo amarga.
Tu éres un àngel, jo un dimoni.
Tu éres realista, jo una sommiadora.
----------------------------------------------------------------
Aquesta història, comença quan un inocent gatet, un gatet blavet, pretén eixir al món per tobar l'amor.Viatja, i viatja... fins que es troba amb diferents animalets.
Primer, amb un mico.Amb aquest mico, no fa més que "monaes", i amb ell no troba rés de bo.Així que la història comença i acaba de seguida.
Després, es troba amb un àguila; atractiva però rés més... És pedant, boba, i poc intel·ligent... tot aixó acaba com avanç.
Finalment, el gatet creu , passats anys de viatge sense trobar rés, que de veres s'ha trobat amb un sentiment, que pot conduir-la a alló que més vol: l'amor.
I el troba en un animal poc comú, una amantis religiosa.Però.. tot comença un poc estrany... i els sentiments van poc coordinats... a més a més.. empresonen el gatet perquè no surtigue i deixe de viatjar tant. I.. com tot... acaba deixant-ho passar. S'adona que amb aquest animal, no pot arribar molt lluny.I emprén de nou el viatge, es llibera de les cadenes de la presó.
Pel camí, es troba amb diferents animals, però no en fa cas... I el mico , apareix un altra vegada. I fa mal al gatet, però aquest es pren un eferralgán, i surt del pas.
El temps transcorre, i el gatet es va acostant a la cara nord de la Terra.Arriba al pol nord, i és llavors quan comença a congelar-se, a quedar-se freda per dins .... i amb capes i més capes de gel que van cobrint el cor del petit gatet, enmig d'aquest terreny tan àrid, dessert, i. .. solitari.
Sorprenentment, apareix en la seua vida,de manera inesperada, un tipus de animal que no havía vist mai, una espècie molt semblant a ella, però al seu torn, molt diferent: una marmota.
Tot comença, un altra vegada malament, però arriba un moment on les coses van a millor.
La marmota, és el ser més bo, intel ligent i fascinant que havía trobat el petit gat fins al moment.
El seu cor, ardent per l'amor més pur que us pugueu imaginar, va ser fonent poc a poc el cor patit i fred del gatet.Era una flama forta, viva com cap .... però ... es va anar refredant. Les denses capes de gel que cobrien el fred cor, van ser disminuint la intensitat de la calor de la marmota.
El petit gat, es va donar compte de l que estava succeint, i. .. va optar per allunyar-se de la marmota.
Tenia por que acabés per quedar, igual que ella, consumit pel fred.
Nole desitjava la seua mateixa sort, i ell, cansat al seu lloc de posar aquesta vivacitat, es va retirar. Va tornar al seu cau, i la gateta va quedar al seu hábitat.Un paratge fred on la crida més ardent queda consumida, on ningú no podrà traure.
Sola i plantada entre glaceres i cel blau, segueix vivint, tristament, aquest gatet, que amb el seu color blavós, es camufla perfectament en la immensitat d'aquest inhòspit paratge.
Tu éres dolç, jo amarga.
Tu éres un àngel, jo un dimoni.
Tu éres realista, jo una sommiadora.
----------------------------------------------------------------
Aquesta història, comença quan un inocent gatet, un gatet blavet, pretén eixir al món per tobar l'amor.Viatja, i viatja... fins que es troba amb diferents animalets.
Primer, amb un mico.Amb aquest mico, no fa més que "monaes", i amb ell no troba rés de bo.Així que la història comença i acaba de seguida.
Després, es troba amb un àguila; atractiva però rés més... És pedant, boba, i poc intel·ligent... tot aixó acaba com avanç.
Finalment, el gatet creu , passats anys de viatge sense trobar rés, que de veres s'ha trobat amb un sentiment, que pot conduir-la a alló que més vol: l'amor.
I el troba en un animal poc comú, una amantis religiosa.Però.. tot comença un poc estrany... i els sentiments van poc coordinats... a més a més.. empresonen el gatet perquè no surtigue i deixe de viatjar tant. I.. com tot... acaba deixant-ho passar. S'adona que amb aquest animal, no pot arribar molt lluny.I emprén de nou el viatge, es llibera de les cadenes de la presó.
Pel camí, es troba amb diferents animals, però no en fa cas... I el mico , apareix un altra vegada. I fa mal al gatet, però aquest es pren un eferralgán, i surt del pas.
El temps transcorre, i el gatet es va acostant a la cara nord de la Terra.Arriba al pol nord, i és llavors quan comença a congelar-se, a quedar-se freda per dins .... i amb capes i més capes de gel que van cobrint el cor del petit gatet, enmig d'aquest terreny tan àrid, dessert, i. .. solitari.
Sorprenentment, apareix en la seua vida,de manera inesperada, un tipus de animal que no havía vist mai, una espècie molt semblant a ella, però al seu torn, molt diferent: una marmota.
Tot comença, un altra vegada malament, però arriba un moment on les coses van a millor.
La marmota, és el ser més bo, intel ligent i fascinant que havía trobat el petit gat fins al moment.
El seu cor, ardent per l'amor més pur que us pugueu imaginar, va ser fonent poc a poc el cor patit i fred del gatet.Era una flama forta, viva com cap .... però ... es va anar refredant. Les denses capes de gel que cobrien el fred cor, van ser disminuint la intensitat de la calor de la marmota.
El petit gat, es va donar compte de l que estava succeint, i. .. va optar per allunyar-se de la marmota.
Tenia por que acabés per quedar, igual que ella, consumit pel fred.
Nole desitjava la seua mateixa sort, i ell, cansat al seu lloc de posar aquesta vivacitat, es va retirar. Va tornar al seu cau, i la gateta va quedar al seu hábitat.Un paratge fred on la crida més ardent queda consumida, on ningú no podrà traure.
Sola i plantada entre glaceres i cel blau, segueix vivint, tristament, aquest gatet, que amb el seu color blavós, es camufla perfectament en la immensitat d'aquest inhòspit paratge.
